imposar major cens y més quantitat de entrada/.
IIII. Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que per rahó de quiscuna de les cases mijanes que se’ls stabliran, hagen y tinguen obligació de pagar a sa excel·lència, per rahó de la entrada en aquelles, vint lliures moneda reals de València, pagadores dins sis anys en sis iguals pagues sens interés algú, comensant la primera paga finit y acabat lo primer any contador, segons és dit, del dit dia de VIIII del mes de octubre del any M DC XI. Axí mateix, los dits nous pobladors hagen y tinguen obligació de donar y pagar a sa excel·lència y sos successors, quiscun any, vint-y-sinch sous de la dita moneda reals de València, censals, rendals, annuals y perpetuals, ab lluïsme y fadiga y tot altre plen dret de rebre aquells segons fur de València, pagadors quiscun any en dit termini y festa de sent Joan de juny en una paga, comensant a sent Joan de juny M DC XII y axí després quiscun any en consemblant termini perpetualment.
V. Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que per quiscuna de les cases menors que se’ls stabliran, hagen y tinguen obligació de pagar a sa excel·lència, per rahó de la entrada en aquelles, deu lliures reals de València pagadores segons és dit en los precedents capítols. Axí mateix, hagen de pagar ells y sos successors,188 quiscun ani, vint-y-sinch sous de dita moneda reals de València censuals, annuals y perpetuals, ab lluïsme y fadiga, pagadors en dit termini e festa de sent Joan de juny en una paga, comensant a sent Joan de juny M DC XII y axí després quiscun any en consemblant termini perpetualment/.189
VI. Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que per quant y ha moltes cases derrocades y patis en la dita vila de Benaguazil, per so és estat pactat que se’ls stabliran aquelles y aquells a les persona o persones que les volran de nou fabricar y obrar, ab obligació de pagar quiscun any a sa excel·lència y sos successors vint-y-sinch sous de cens, ab lluïsme y fadiga, pagadors en lo dia y festa de sant Joan de juny en una paga, \y axí després quiscun any en consemblant termini perpetualment/.190
VII. Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que tinguen obligació, los dits nous pobladors, de donar y pagar a sa excel·lència y a sos successors, quiscun any, dotse diners de la dita moneda per lo dret del morabatí, lo qual dret se hage de exhigir y cobrar de set en set anys y en la forma y modo que se acostuma cobrar per Sa Magestat.
VIII. Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que lo dit senyor duch de Cardona stablirà als dits nous pobladors y a sos successors les terres de la horta y regadiu de la dita vila de Benaguazil y terme de aquella, y les demés terres que estan en terme de la Pobla que eren dels moriscos expulsos, les que parexerà competents per a quiscú de dits pobladors; guardant emperò igualtat en les reparticions, sols donant a quiscú en sa partició de les terres bones y de les que no són tals, al respecte emperò del que aparexerà poder y deure’s donar a quiscú de dits pobladors.
VIIII. Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que dits nous pobladors, y sos successors in perpetuum, hagen de tenir axí les cases com les terres que se’ls stabliran, y conservar aquelles a ús y costum de bon adquiridor y les terres procurar-les a ús y costum de bon llaurador, sots pena de comís. Y que lo fem que en qualsevol manera tindran los dits \nous pobladors, haja de ser per a les terres que se’ls stabliran en execució del present acte/.
X. Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que per rahó de les terres que·ls han191 de stablir, hagen de pagar y paguen los dits nous pobladors y los seus, a sa excel·lència y sos successors in perpetuum, en esta forma, so és, de tots los fruits y grans que·s culliran en les terres de la horta y regadiu que se’ls stabliran, axí en lo terme de Benaguazil com de la Pobla, la séptima part per a la senyoria, pagat primer lo delme en cars que se hage de pagar en fruits y la primícia. Assò emperò declarat, que sempre y quant se declararà en la causa que se porta y tracta entre parts de sa excel·lència del senyor duch, de una, y lo capítol y canonges y degà de la santa isglésia de València, de altra, sobre lo modo de la paga dels delmes de la dita vila en favor de sa excel·lència, de què los delmes se han de pagar en la quantitat que fins vuy se ha acostumat y no en fruits, que en tals cars les dos parts decimals que·s pretenen cobrar en fruits per los dits degà y capítol, se hagen de pagar en fruits a sa excel·lència y a sos successors, restant a càrrech de sa excel·lència y dels seus lo pagar la quantitat de setanta-y-sinch lliures que fins huy, en lloch y per rahó de dites dècimes, se han pagat y acostumat pagar als dits capítol, degà y canonges. Y assò declarat que los arbres de dita horta sien franchs de partició, exceptades les oliveres y garroferes, que hagen de pagar y paguen dret del fruit en la forma desusdita.
XI. Ytem, és estat pactat y concordat entre dites parts que, ultra de les dites particions, hagen y sien obligats, los dits nous pobladors y los seus, de pagar a sa excel·lència y a sos succesors lo ters delme de tots qualsevol fruits, grans y explets que·s culliran en dites terres que se han d’establir, axí en la horta com en lo secà, lo qual ters delme se hage de entendre de ser aposat sempre ultra de qualsevols particions.
XII. Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que, ademés de les dites particions, hagen de pagar los dits nous pobladors, per si y per sos successors imperpetuum, sis sous per cascuna cafissada de terra que·ls establiran en la horta y regadiu, de cens, ab lluïsme y ab fadiga y tot altre dret emphiteòtich segons furs de València, pagadors en lo dia y festa de sant Joan de juny en una paga, comensant la primera paga en sant Joan de juny primervinent y l’altre en sant Joan aprés següent, y axí després quiscun any en consemblant termini perpetualment.192
XIII. Ítem, és estat pactat y concordat entre dits parts que no·s puguen plantar morerals formats en les terres que se han d’establir, sinó sols posar moreres per les vores de manera que no impedixquen les collites y splets que se han de fer en la terra campa.
XIIII. Ytem, és estat pactat y concordat entre dites parts que la part tocant a la senyoria se hage de donar en la hera per los vassalls, precehint emperò partició fahedora en presència y de consentiment del senyor, y no de altra manera.
XV. Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que, del vi <que> se cullirà en la horta y regadiu de dites terres <que> se han de stablir, se hage de pagar, ara y perpètuament, a sa excel·lència y a sos successors, a la setena, so és, de set cànters de vi, hu al duell del trull hont se serà veremat, y ultra de assò se hage de pagar lo ters delme y, en son cars, les dos parts bisbals com està dit en respecte dels grans y fruits.
XVI. Ítem, és estat pactat y concordat entre les dites parts que, de tots los fruits, grans, splets que·s culliran en los secans de dita vila, se hagen de pagar, de deu, hu a la senyoria, en la matexa forma y de la matexa manera que se ha dit en respecte dels fruits, grans y vi de la horta y regadiu; y, ultra de assò, lo ters delme y, en son cars, les dos parts decimals en la forma que demunt se ha declarat.
XVII. Ítem, és estat pactat y concordat entre les dites parts que, ultra dites particions, se hagen de pagar, per rahó de les terres del secà que·ls stabliran, axí fructíferes com hermes, sis diners per cascuna cafissada de cens, ab lluïsme y fadiga y tot altre dret emphiteòtich, pagadors \en los mateixos terminis y forma que lo cens de les terres de la horta/.
XVIII. Ítem, és estat pactat y concordat entre les dites parts que, dels garroferals que·s plantaran en lo secà, no se hage de pagar dret algú en los primers deu anys aprés que seran plantats, sinó sols lo dit cens en diners.
XVIIII. Ítem, és estat pactat y concordat entre les dites parts que, de les dites particions y responsions que se han de fer y prestar a sa excel·lència, se hagen de fer sempre verdadera y llealment y sens frau algú.
XX. Ítem, és estat pactat y concordat entre les dites parts que, los dits nous pobladors y sos successors sien tenguts y obligats, segons que ab lo present capítol se obliguen a sa excel·lència y a sos successors, de conservar y adobar quiscun any et in perpetuum lo assud, cèquies, passos de rambles, ponts y lo demés que convinga al benefici de les sèquies regants la horta de dita vila, ab despeses y gastos; ab tal emperò pacte y condició: que no puguen impedir la aygua per a moldre los molins de dita vila propris de sa excel·lència.
XXI.