Gaspar Amat, majordom en lo present any, he cobrada la carta francha a sis mesos, cor[r]e la pensió a VI de agost del any MiD XIII.335
[22] Ab carta rebuda per lo discret en Jaume Eximeno, notari, scrivà de la Sala, a dotze de dehembre any M cinch-cents huyt apar com lo magnífich síndich de la ciutat de València vené e originalment caregà al magnífich en Jaume Bou, ciutadà, com a majordom de la loable Almoyna de les Òrfenes huyt-cents nou sous deu diners sensals pagadors a X de maig e nohembre per preu de dotze milia cent quaranta-huyt sous, deu dine[r]s336… DCCC VIIII s. X diners.
||31r [23] Ab carta rebuda per lo discret en Jaume Eximeno, notari, scrivà de la Sala, a dihuyt de setembre any M cinch-cents nou apar com lo magnífich síndich de la ciutat de València vené e originalment caregà al magnífich en Vicent Çaera, ciutadà, com a majordom de la loable Almoyna de les Òrffenes, tres-cents sexanta-cinch sous, nou diners dos terços per preu de cinch milia quatre-cents noranta-dos sous, dos diners pagadors a XIIII de setembre337… CCC LXV sous, VIIII diners.
[24] Lo magnífich en Gaspar Amat, ciutadà e majordom de la loable Confraria de les Òrfenes, mostrà una carta en pública forma rehebuda per lo honorable en Jacme Eximeno, notari, scrivà de la Sala, a XXII del mes de octubre del any mil D XI, ab la qual lo síndich de la ciutat de València que era en Bernat Dassió ha venut e originalment carregat al magnífich en Gaspar Amat, en lo dit nom de majordom, sexanta-sis sous, VIII diners censals pagadors a XVII de octubre per preu de CCC L sous, ab carta de gràcia i mig any franch de pensió338… LXVI sous, VIII diners.
[25] Lo dit magnífich en Gaspar Amat, ciutadà e majordom de les dites Òrfenes, mostrà una carta pública rehebuda per lo discret en Jacme Eximeno, notari, scrivà de la Sala, ab la qual lo discret Bernat Dassió, síndich de València, ha venut e originalment carregat al dit magnífich en Gaspar Amat, en lo dit nom de majordom, cent sous sensals pagadors a XVIII de maig en una paga per preu de Mi D sous, ab carta de gràcia e corre de continu la pensió339… C sous.
[26] Lo dit magnífich en Gaspar Amat, ciutadà e majordom de la dita loable Confraria de les Òrfenes, mostrà una carta en sa pública forma rehebuda per lo honorable en Jacme Eximeno, notari, scrivà de la Sala, a XXVIII de febrer del any M D XII, ab la qual lo dit Bernat Dassió, síndich de València, ha venut e originalment carregat al dit magnífich en Gaspar Amat, en lo dit nom de majordom, sexanta-sinc sous, VIII diners censals pagadors a VI de agost en una paga per preu de mil sous ab carta de gràcia i mig any franch340… LXVI sous, VIIII diners.
||36r [27] A dotze de maig del any Mi CCCC quatre los diputats de Regne de València veneren quatre-cents sous censals pagadors tots anys en semblant dia a l’honorable en Ferrando Garcia, mercader, per preu de cinch milia sis-cents sous. Lo qual dit en Ferrando Garcia en aprés ha feta regonexença del dit censal a la Almoyna de les Òrfenes Maridadores de la dita ciutat. En aprés ab carta pública reebuda per lo discret en Francesch Scolà, notari, scrivà de la Diputació del dit General, lo primer dia de dehembre any Mi CCCC XVIII appar com lo dit censal és stat reduhit a rahó de quatorze milia sous per miller. En axí que los dits quatre-cents sous censals romanen huy en annual penció de tres-cents setanta-tres sous, quatre diners341… CCC LXXIII sous, III diners.
[28] La Almoyna de les Òrfenes Maridadores mostrà una carta pública reebuda per lo discret en Francesch Scolà, notari, a XXVIIIIº de maig del any Mi CCCC XXVII, per la qual appar que los diputats del General li veneren e carregaren sobre los béns del dit General cinch-cents sous censals pagadors cascun any a XXVIIIIº de maig per preu de set milia sinch-cents sous342… D sous.
Aquest dos censals e continuats en lo present libre atràs en cartes XXX perquè fosen tots a hun tinent los de quarta de gràcia e no s’oblidasen per temps perquè alí són los altres e per ço és quançelat ací.343
Iesus
||36v A IIII de denbre any Mi CCCCº LXXXXº II regint lo ofici de magordom lo magnífich en Berenguer Martí de Torres retí comte yo Bernat Penaroja, que en l’any pasat avia administrat lo dit ofici de magordom, e per a la dita jornada agi regonegut lo present libre fent memòria dels que·l dia de huy posehexen les proprietats axí de alberchs com de terres perquè fan sensos, loÿsmes e fadiges a la present Almoyna per aver-ne memòria en esdevenidor.
||39r PASCHA DE RESURRECCIÓ
Die lune VIIIIª iulii anno a Nativitate Domini Mº CCCCº LXXº
Sia manifest que en presència del discret en Johan Perilles, notari,344 ciutadà de València, jutge per lo magnífich en Pere Bou, ciutadà, axí com a majordom de les Òrfenes Maridadores de la dita ciutat, a capbrevar deleguat, constituhit en Diego de Lesques, sastre, ciutadà de la dita ciutat, e interrogat per lo dit jutge, instant lo honorable en Francí Vidal, apothecari, procurador de les dites Òrfenes, dix e confessa que ell, dit en Diego de Lesques, té e posseheix hun alberch en un carrer adzucach prop de la Coltelleria, appellat d’en Sentalines, alias d’en Martí Coll, en la perròquia de Sent Martí de la present ciutat, sots directa senyoria de les dites Òrfenes, lo qual dit alberch afronta de una part ab alberch d’en Gaspar Vives, ciutadà, e d’altra part ab alberch del honorable n’Anthoni Gallent, mercader, e ab carrera pública. E que per lo dit alberch és tengut pagar a les dites Òrfenes cascun any en una paga, ço és, en la festa de Pasqua de Resurrecció, dihuyt sous. E més és tengut a les dites Òrfenes, per rahó de la dita casa, a dret de loïsme e fadigua e altre dret emphiteòtich, segons fur de València. E lo dit procurador requés de les dites coses carta pública, la qual lo dit jutge provehí ésser-li feta e liurada. E açò fon fet en València, los dessús dits dia e any… XVIII sous.
Presentes testimonis foren a les dites coses en Berenguer Siscar, argenter, e en Jachme d’Osona, laurador, ciutadans de València.
Sig (signe notarial) num mei Petri Ballester, auctoritate regia notarii publici Valencie ac per totam terram et dominacionem illustrissimi domini regis Aragonum, qui predictis interfui eaque scribi feci clausique loco, die et anno prefixis.
En Diego de Lesques, mort, e posex-la sa muler, que està en la quasa, que a nom na Bernadina.
Poseix Pere Vidal, que estava a la sisa del vy.
Aprés ha pertanygut a Pere Cavaller, barreter, està en la Barreteria a Sancta Catherina.
A [XXI] de [agost]345 any M D XXXV <en Ramon Çaera> fermà en la venda <que> na Yolant Vidal, tudriu e curadriu de son fill, feu del sobredit alberch a Nicolau Borrull, obrer de vila, per preu de XVIII lliures, ab acte rebut per en Johan Riudaura, notari e síndich de la Almoyna, rebé la venda Anthoni Rodrigues, notari, a XV de abril Mi D XXXV, affronta ab cases d’en Pere Cavaller, barreter, e ab cases de (blanc), formenter.
A XX de juliol D XXXVI ab acte rebut per lo dit en Johan Riudaura, notari, síndich, lo magnífich en Miquel Hierònim Garcia, majordom, lloà la venda feta per Nicolau Borrull, obrer de vila, a mestre Pere Cavaller, barreter, per preu de LIII lliures.
A 23 de setembre 1564 ab acte rebut per Luís Johan Vasiero, notari, lo magnífich Miquel Hieroni Garcia, mayordom, lloà la venda feta per los hereus de Pere Cavaller, a Joan Camarelles, mercader, per (blanc) preu de C XXXV lliures.
||40r Dictis die et anno
Sia manifest que en presència del discret en Johan Perilles, notari,346 ciutadà de València, jutge per lo magnífich en Pere Bou, ciutadà, axí com a majordom de les Òrfenes Maridadores de la dita ciutat, a capbrevar deleguat, constituhit en Fluvià de la Cambra, quondam barber e ara corredor de bèsties, ciutadà de la dita ciutat, e interroguat per lo dit jutge, instant lo honorable en Francí Vidal, apothecari, procurador de les dites Òrfenes, dix e confessa que ell, dit en Fluvià, té e posseheix un alberch en la present ciutat de València, en la parròquia de Sent Johan del