Penarroja, e lo magnífich en Miquel Hierònim Garcia, majordom, rebé dit luÿsme de XX liures.
A 27 de ganer 1568 ab acte rebut per Miquel Johan Gómiz, notari, dona Margarita Lladró y de Bovadilla, viuda, e altres veneren a don Pedro Quintana per preu de cinch milia liures, fermà la venda Miquel Hierònim Garcia.
Ab acte rebut per lo scribà de la Cort Civil de la present ciutat a (blanc) de (blanc) M D LXXXVIIII la dita casa fou venuda per dita Cort a mossén Joan de Brizuela juntament ab la casa gran y per rahó de la stima de la dita casa chica rebé lo dit Vicent Honorat Vidal, majordom, per lo luÿsme de dita venda trenta una lliures, huit sous.
||48v Ab acte rebut per Pau Vassiero, notari, a XXIII de abril M D LXXXXI los dits dihuit sous de cens foren per los señors confrares extints y quitats, afranquint dita casa precehint decret per lo governador a XX de abril dit any, registrat en la sisena mà de plets de la Governació de dit any, folio XIII, y rebé dita confraria quaranta lliures de Joan de Brizuela per lo preu de dits dihuit sous, les quals foren esmerçades sobre València a XXIIII de abril M D LXXXXI per Thomàs Dassió, majordom de dita confraria, com appar en Libre de títols de censals en cartes XXXVI.357
||49r Die lune XVIª iulii anno predicto Mº CCCCº LXXº
Sia manifest que en presència del discret en Johan Perilles, notari,358 ciutadà de València, jutge per lo magnífich en Pere Bou, ciutadà, axí com a majordom de les Òrfenes Maridadores de la dita ciutat, a capbrevar deleguat, constituhit lo honorable n’Anthoni Gallent, mercader, ciutadà de la dita ciutat, e interroguat per lo dit jutge, instant lo honorable en Francí Vidal, apothecari, procurador de les dites Òrfenes, dit e confessa que ell, dit n’Anthoni Gallent, té e posseheix hun alberch en hun adzucach appellat del Forn d’en Sentalines, alias d’en Martí Coll, en la present ciutat de València, en la perròquia de Sent Martí, sots directa senyoria de les dites Òrfenes, lo qual alberch afronta de una part ab alberch de n’Auziàs Belluga, mercader, e d’altra part ab alberch d’en Diego de Lesquas, sastre. E que per lo dit alberch és tengut paguar a les dites Òrfenes cascun any a Pasqua de Resurrecció dihuyts sous E més és tengut a les dites Òrfenes per rahó del dit alberch a dret de loïsme e fadiga e altre dret emphiteòtich segons fur de València. E lo dit procurador requés de les dites coses carta pública, la qual lo dit jutge provehí ésser-li feta e liurada. Açò fon fet en València los dessús dits dia e any… XVIII sous.
Presents testimonis foren a les dites coses en Francesch Oliver e en Bernat Gil, mercader, ciutadans de València.
Sig (signe notarial) num mei Petri Ballester, auctoritate regia notarii publici Valencie ac per totam terram et dominacionem illustrissimi domini regis Aragonum, qui predictis interfui eaque scribi feci clausique loco, die et anno prefixis.
En Antoni Galent morí, feu testament per en Bernat de Asió, notari (blanc) e lexà ereu en Jacme Galent, notari, son nebot.
En aprés ab carta rehebuda per Bernat Dassió, notari, a XXI de abril del any mil D VIIIIº en Jacme Gallent, notari, hereu del dit Anthoni Gallent, ab testament rehebut per Pere Johan Çaburgera, vené lo dit alberch a·n Berthomeu Bodí, notari, per preu de XXX lliures.
Poseexen los hereus de Pere Bodí, notari.
Poseex los hereus de Francesch Garcia, formenter.
A 17 de març 1579 ab acte rebut per Luís Nicolau Vasiero, notari, lloà y aprovà una venda de dita casa feta per Gonçalo d’Estrada, donzell, a Johan Muñoz, guanter, per preu de 60 liures, ab acte rebut per Honorat Climent, notari, a 6 de febrer dit any, rebé per lo lloïsme sis lliures.
Ab acte fet en la Cort de la Real Audiència en lo any 1631 fonch venuda dita casa al convent de Nostra Señora de la Murta com a béns de Gaspar Salelles per preu de 60 liures y rebé Miquel Tafalla, majordom de dita confraria, sis liures per lo luïsme de dita venda y lloà aquella ab acte rebut per Luís Vaziero a 8 de abril 1631.
||50r Die mercurii XVIIIª iulii anno predicto Mº CCCCº LXXº
Sia manifest que en presència del discret en Johan Perilles, notari,359 ciutadà de València, jutge per lo magnífich en Pere Bou, ciutadà, axí com a majordom de les Órfenes Maridadores de la dita ciutat, a capbrevar deleguat, constituhit en Johan Camargo, ciutadà de la dita ciutat, e interroguat per lo dit jutge, instant lo honorable en Francí Vidal, apothecari, procurador de les dites Òrfenes, dix e confessa que ell, dit Johan Camargo, té e posseheix hun alberch en la present ciutat de València, en la perròquia de Sent Martí, en lo camí appellat de Sent Vicent, sots directa senyoria de les dites Òrfenes, lo qual alberch afronta de una part ab cases del discret mossén Johan Pedrós, prevere, e d’altra part ab cases d’en Nadal Colomer, laurador. E que per lo dit alberch és tengut paguar a les dites Òrfenes cascun any de Paschua de Resurrecció nou sous. E més és tengut a les dites Òrfenes per rahó del dit alberch a dret de loïsme e fadiga e altre dret emphiteòtich segons fur de València. E lo dit procurador requés de les dites coses carta pública, la qual lo dit jutge provehí ésser-li feta e liurada. Açò fon fet en València los dessús dits dia e any… VIIIIº sous.
Presents testimonis foren a les dites coses en Pere Mira, clergue, e en Pere Ferriol, texidor, ciutadans de València.
Sig (signe notarial) num mei Petri Ballester, auctoritate regia notarii publici Valencie ac per totam terram et dominacionem illustrissimi domini regis Aragonum, qui predictis interfui eaque scribi feci clausique loco, die et anno prefixis.
En (blanc) Gòmiç, texidor de li, posex lo dit alberch per erència ab carta rebuda per n’A[m]bròs Artés a XVI de agost any Mi CCCCº LXXXXº tres. En Nofre Çaera donà liçència de quarregar sobre la dita posesió XX liures per a quitar dins quatre any.
Na Húsola, fila d’en Gòmiç, posex lo dit alberch. Font quomisat, en aprés establit per C liures a ella matexa ab carta rebuda per en Jordi del Royo a VII de denbre any Mi CCCCº LXXXXVII.
Ab carta rebuda per Johan Mona, notari, a quatre de agost any Mi D XIIII en Pere Garcia, hostaller, vené la dita casa a n’Alfonso Ferer, rebí yo Carles Català, notari, la ferma a VIII de setenbre Mi D XIIII.
Dit dia donà licència Miquell Andrés, mogordom, per a carregar XXV liures, rebí yo Carles Català, notari, licència.
A XXIIII de giner any Mi D XX lo magnífich en Viçent Çaera lloà la venda de Alfonso Ferrer, saboner, feta a Miquel Johan Oriol, ab acte rebut per en Domingo Arnés, notari, per preu de CLII sous, rebé la ferma en Carles Català, notari, síndich.
Poseix lo dit Miquel Johan Oriol, porter de la Deputació, està en lo camí de Sant Vicent en la casa matexa.
A XV de maig M D LVII lo magnífich mossén Francés Johan March, majordom, loà y aprovà una venda feta per lo magnífich racional de València a Martí Cortés, velluter, per preu de CCC II lliures, X sous, ab acte rebut per lo scrivà de la Sala a XV de maig dit any.
Ab acte rebut per Luís Nicolau Vasiero, notari, a XVII de abril M D LXXXVII lo magnífich Johan de Brizuela, majordom, loà y aprovà hun carregament de censal de proprietat de tres-centes lliures imposat sobre les dites cases, fermat per mossén Jaume Cortés, prevere, ab acte rebut per Joan Baptiste Alcanyís, notari, a XV de dehembre M D LXXXVI, rebé per lo loïsme setze lliures e cinch sous.
||50v Ab acte rebut per Pau Vaziero, notari, a hu de agost 1618 Miquel Gil, sirurgià, vené la sobredita casa a Vicent Macià, flaquer, per preu de huit-sentes lliures, rebé lo señor Dionís Climent, majordom, sixanta lliures.
Ab acte rebut per Luís Vasiero, notari, a 11 de nohembre del any 1625 Pere Luís Ramos lloà una venda feta per la Cort de la Audiència de la damunt dita casa. Fonch feta la venda per preu de sinc-centes vint lliures, a rahó de franch, pagà per lo lluïsme sexanta lliures, quatre sous, fonch feta la venda en favor de Pere Job Pèriz.