per lo dit alberch és tengut pagar a les dites Òrfenes cascun any a Pasqua de Resurrecció dihuyt sous. E més és tengut a les dites Òrfenes per rahó del dit alberch a dret de loÿsme e fadigua e altre dret emphiteòtich segons fur de València. E lo dit procurador requés de les dites coses carta pública, la qual lo dit jutge provehí e manà ésser-li feta e liurada. Açò fon fet en València los dessús dits dia e any… XVIII sous.
Presents testimonis foren a les dites coses en Johan Mercader e en Thomàs Abat, mercaders, ciutadans de València.
Sig (signe notarial) num mei Petri Ballester, auctoritate regia notarii publici Valencie ac per totam terram et dominacionem illustrissimi domini regis Aragonum, qui predictis interfui eaque scribi feci clausique loco, die et anno prefixis.
A347 dotze de janer any Mi CCCC LXXX lo magnífich en Bernat Penarroja loà la venda feta a·n Martí Blasco, olim fuster, per preu de LV liures, ab acte rebut per en Bertran Bayona.
Lo dit jorn, ab acte rebut per lo dit notari, lo dit en Martí Blasco348 vené lo dit alberch a·n Jacme Ceres, laurador, per preu de X liures, ab cert recens.
Ítem, ab carta rebuda per lo dit Bertran Bayona, notari, a dos de juny any Mi CCCC LXXXIII, lo dit en Jachme Serós, vené la dita casa a la dona na Francina Rodrigues de Sevilla.
Ítem, ab altra carta rebuda per lo dit Bertran Bayona, notari, a V de juliol any LXXXIIII lo dit alberch fon venut per la dita na Francina Rodrigues e son marit a na Beatriu Salazar, viuda, que està a la crellada del quarer de n’Alquover.
En aprés ab carta rebuda per en Anthoni Guallent, notari, a XVII de octubre any D XXII la dita casa fon venuda per en Fransisco del Araval a·n Berenguer Liminyana e a na Ysabel, muller sua, per preu de LXXXV lliures, en les quals y avia sinquanta-sinch lliures de càrech.
Poseex la dita casa lo dit Berenguer Liminyana, revenedor, està en lo carrer dels Exarchs en Sent Johan.
A XI de maig 1580 lo magnífich Bernard Luís Albert de Vidal lloà una venda de dita casa feta per preu de do-centes y cinquanta lliures, rebé per lo lloïsme vint-y-cinch lliures.
||40v Ab carta rebuda per Pau Vaziero, notari, a dos de janer M DC XV los administradors dels béns y herència de Anna Assensi y de Moriquet, viuda de Joan Moriquet, quondam cirurgià, veneren la sobredita casa a Miquel Çabater per preu de tre-centes una liura y deu sous, y Pere Joseph Balaguer, majordom, loà la dita venda y rebé vint-y-dos liures, dotze sous y tres diners y lo luÿsme de aquella.
||41r Predictis die et anno
Sia manifest que en presència del discret en Johan Perilles, notari,349 ciutadà de València, jutge per lo magnífich en Pere Bou, ciutadà, axí com a majordom de les Òrfenes Maridadores de la dita ciutat, a capbrevar deleguat, constituhit lo honorable n’Auziàs Belluga, mercader, habitador de la dita ciutat e interrogat per lo dit jutge, instant lo honorable en Francí Vidal, apothecari, procurador de les dites Òrfenes, dix e confessa que ell, dit n’Auziàs Bellugua, té e posseheix hun alberch en la dita ciutat, en la perròquia de Sent Martí, en un carrer adzucach appellat del Forn d’en Sentalines <o de la scola de mestre Tristany,350> alias d’en Martí Coll, sots directa senyoria de les dites Òrfenes, lo qual alberch afronta de una part ab alberch de n’Anthoni Gallent, mercader, e d’altra part ab alberch d’en Johan Pérez, colteller. E que per lo dit alberch és tengut paguar a les dites Òrfenes cascun any a Pasqua de Resurrecció dihuyt sous. E més és tengut a les dites Òrfenes per rahó del dit alberch a dret de loÿsme e fadigua e altre dret emphiteòtich segons fur de València. E lo dit procurador requés de les dites coses carta pública, la qual lo dit jutge provehí e manà ésser-li feta e liurada. Açò fon fet en València los dessús dits dia e any.
Presents testimonis foren a les dites coses en Pere Mir, corredor d’orella e en Johan Vinyals, fuster, ciutadans de València… XVIII sous.
Sig (signe notarial) num mei Petri Ballester, auctoritate regia notarii publici Valencie ac per totam terram et dominacionem illustrissimi domini regis Aragonum, qui predictis interfui eaque scribi feci clausique loco, die et anno prefixis.
En Ausiàs Beluga morí, poseexen sos fils e pagen.
A XVII de març any Mi CCCC LXXXXVI lo magnífich en Johan Alegre donà la fadiga de la dita quasa a·n Gaspar Belluga per XX liures ab acte rebut per en Jordi del Royo, notari, que està en lo atzuquach d’en Se[n]talines, ab carta de pagament rebuda per en Johan Perilles, notari, a VIIII de juliol any M D V; la dona na Elionor Belluga ha pres en pagament lo dit alberch stimat en XXVI liures.
Poseeix la dita casa la dita viuda de Gaspar Belluga, seder.
Ab acte rebut per en Miquel Sanchis, notari, a XVI de gener any M D LI en Johan Hierònim Reo y sa muller na Francisca Pintor veneren dites cases a Miquel Johan Pintor, notari.
||42r Iamdictis die et anno
Sia manifest que en presència del discret en Johan Perilles, notari, ciutadà de València, jutge per lo magnífich en Pere Bou, ciutadà, axí com a majordom de les Òrfenes Maridadores de la dita ciutat, a capbrevar deleguat, constituhida la honorable na Aldonça Soler de Conqua, muller quondam del honorable en Johan de Conqua, mercader de la dita ciutat, e interrogada per lo dit jutge, instant lo honorable en Francí Vidal, apothecari, procurador de les dites Òrfenes, dix e confessa que ella, dita na Aldonça Soler de Conqua, té e posseheix hun alberch en la present ciutat, en la perròquia de Sent Thomàs, en lo carrer appellat de Catalans, sots directa senyoria de les dites Òrfenes, lo qual alberch afronta de una part ab l’alberch de la viuda d’en Johan Castellar, quondam corredor, e d’altra part ab cases del majoral dels Ignoscents. E que per lo dit alberch és tenguda pagar cascun any en la festa de Pasqua de Resurrecció trenta tres sous. E més és tenguda de les dites Òrfenes per rahó del dit alberch a dret de loïsme e fadigua e altre dret emphiteòtich segons fur de València. E lo dit procurador requés de les dites coses carta pública, la qual lo dit jutge provehí e manà ésser-li feta e liurada. Açò fon fet en València los dessús dits dia e any… XXXIII sous.
Presents testimonis foren a les dites coses en Johan Torres, barber, e en Rodrigo de Sequadura, scuder, vehins de València.
Sig (signe notarial) num mei Petri Ballester, auctoritate regia notarii publici Valencie ac per totam terram et dominacionem illustrissimi domini regis Aragonum, qui predictis interfui eaque scribi feci clausique loco, die et anno prefixis.
A III de març any Mi CCCC LXXI ab carta rebuda per n’Ambròs Alegret, notari, lo magnífich en Luís Johan loà la venda feta a mossén Bernat Almúnia, cavaller, per preu de LX liures.
Poseix huy mossén Bernat Almúnia, lo fill magor.
||43r Die martis Xª iulii anno predicto Mº CCCCº LXXº
Sia manifest que en presència del discret en Johan Perilles, notari,351 ciutadà de València, jutge per lo magnífich en Pere Bou, ciutadà, axí com a majordom de les Òrfenes Maridadores de la dita ciutat, a capbrevar deleguat, constituhit en Francesch Martínez, algepcer, ciutadà de la dita ciutat, e interroguat per lo dit jutge, instant lo honorable en Francí Vidal, apothecari, procurador de les dites Òrfenes, dix e confessa que ell, dit en Francesch Martínez, té e posseheix dos caffiçades de vinya poch més o menys en la orta de València, en terme de Andarella, damunt la alqueria de mossén Cabanyelles, cavaller, sots directa senyoria de les dites Òrfenes, les quals dos caffiçades de vinya afronten de una part ab vinya d’en Pere Polo, ciutadà, e d’altra part ab vinya d’ell mateix, dit en Francesch Martínez, e a la part de baix ab vinya d’en Sentafé, sucrer, quondam. E que per les dites dos caffiçades de vinya és tengut paguar a les dites Òrfenes cascun any a Pasqua de Resurrecció set sous. E més és tenguda de les dites Òrfenes per rahó del dit alberch a dret de loïsme e fadigua e altre