de la dita ciutat, a capbrevar deleguat, constituhit en Johan Péres, colteller, ciutadà de la dita ciutat, e interroguat per lo dit jutge, instant lo honorable en Francí Vidal, apothecari, procurador de les dites Òrfenes, dix e confessa que ell, dit en Johan Péres, té e posseheix hun alberch en la present ciutat de València, en la perròquia de Sent Martí, en hun carrer adzucach appellat del, Forn d’en Sentalines, alias d’en Martí Coll, prop de la Coltelleria, sots directa senyoria de les dites Òrfenes, lo qual alberch afronta de una part ab alberch d’en Jachme Stheve, tireter, e d’altra part ab alberch de n’Auziàs Belluga, mercader. E que per lo dit alberch és tengut paguar a les dites Òrfenes cascun any a Pasqua de Resurrecció dihuyt sous, emperò confessa que lo dit cens és cens mort. E més és tengut a les dites Òrfenes per rahó del dit alberch a dret de loïsme e fadigua e altre dret emphiteòtich segons fur de València. E lo dit procurador requés de les dites coses carta pública, la qual lo dit jutge provehí e manà ésser-li feta e liurada. Açò fon fet en València los dessús dits dia e any… XVIII sous.
Presents testimonis foren a les dites coses en Bernat Blanch, olim perayre e ara corredor d’orella, e frare Bernat Galter, del orde del Sant Sperit.
Sig (signe notarial) num mei Petri Ballester, auctoritate regia notarii publici Valencie ac per totam terram et dominacionem illustrissimi domini regis Aragonum, qui predictis interfui eaque scribi feci clausique loco, die et anno prefixis.
Posex-la Goçalbo Mercader, que (blanc).
En Johan de Tena vené la sobredita quasa a·n Johan Navaro, quapuger, per for de XI liures. En Nofre Çaera, administrant per indisposició d’en Ramon Berenguer, loà la venda ab carta rebuda per en Johan Perilles, síndich de la dita confraria, a II de noembre any Mi D e hu.
Possexen los hereus de Johan Navarro, capucher, està en la plaça de Sancta Catherina, la màrtyr.
Ab acte rebut per lo discret en Nicholau Vasiero, notari, a XII de agost any M D LVI micer Hierònim Navarro, doctor, axí en son nom propi com en nom de curador de sos jermans, tots hereus d’en Pere Navarro quondam brunater, vené dues cases a l’honorable en Joan Camarelles, mercader, per preu de XXX liures. A-y loació feta per lo majordom.
||47r Die sabbati XIIIIª iulii anno predicto Mº CCCCº LXXº
Sia manifest que en presència del discret en Johan Perilles, notari,355 ciutadà de València, jutge per lo magnífich en Pere Bou, ciutadà, axí com a majordom de les Òrfenes Maridadores de la dita ciutat, a capbrevar deleguat, constituhida la honorable na Úrsola, muller del honorable n’Anthoni Roure, ciutadà, habitador quondam de València, e interrogada per lo dit jutge, instant lo honorable en Francí Vidal, apothecari, procurador de les dites Òrfenes, dix e confessa que ella, dita na Úrsola, té e posseheix hun ort e casa en la perròquia de Sent Salvador, prop del abeurador de la Sanctíssima Trinitat, fora los murs de la present ciutat de València, sots directa senyoria de les dites Òrfenes, los quals ort e alberch afronten de una part ab ort del honorable micer Miquel Dalmau, doctor en leys, e ab séquia a dues parts e ab carrera pública. E que per los dits ort e casa és tengut pagar a les dites Òrfenes cascun any a Pasqua de Resurrecció sis sous. E més és tengut a les dites Òrfenes per rahó dels dits ort e casa a dret de loïsme e fadigua e altre dret emphiteòtich segons fur de València. E lo dit procurador requés de les dites coses carta pública, la qual lo dit jutge provehí ésser-li feta e liurada. Açò fon fet en València los dessús dits dia e any… VI sous.
Presents testimonis foren a les dites coses los honorables en Bertran Bayona, notari, e n’Anthoni Sànchiç, flaquer, ciutadans de València.
Sig (signe notarial) num mei Petri Ballester, auctoritate regia notarii publici Valencie ac per totam terram et dominacionem illustrissimi domini regis Aragonum, qui predictis interfui eaque scribi feci clausique loco, die et anno prefixis.
Huy lo posex micer Cirrera, lo juriste.
Ab acte rebut per en Gordi del Royo, notari, a II de dembre any Mi CCCCº LXXXº tres loà la venda lo magnífich en Nofre Çaera a na Úsola Tamarit, muler d’en Vicent Pedro, per preu de LX sous. E huy la posex en Loýs Venrel, notari, que li és estada lexada per la beata Tamarit, està prop la plaça d’en Novals, és pervenguda a na Tecla Vendrell, filla del dit Luís Vendrell, notari. Poseix la dita Tecla Vendrell.
A XXVIII de setembre D XXXI lo magnífich en Pere Benet Çaposa fermà en la licència de carregar LX liures a Vendrella, muller de Bertomeu Font, mercader.
És l’ort lo que Font ha obrat damunt la céquia de la Trinitat o entre les dos céquies.
A XXVIII de agost D XXXXVIII lo magnífich mossén Geroni Garcia fermà en la venda feta per la Cort del Justícia Civil a na Tecla Vendrell com a béns d’en Pere Joan Font, son marit, per preu de CC L liures.
Ab acte rebut per Pau Vaziero, notari, a 13 de maig 1604 mossén Granada, majordom, lloà un carregament de censal sobre dita casa y ort y rebé per lo lluïsme set lliures y deu sous.
||48r Dicta die
Sia manifest que en presència del discret en Johan Perilles, notari,356 ciutadà de València, jutge per lo magnífich en Pere Bou, ciutadà, axí com a majordom de les Òrfenes Maridadores de la dita ciutat, a capbrevar deleguat, constituhit lo magnífich micer Berenguer Clavell, canonge de la Seu de València, e interroguat per lo dit jutge, instant lo honorable en Francí Vidal, apothecari, procurador de les dites Òrfenes, dix e confessa que ell, dit micer Berenguer Clavell, té e posseheix hun alberch en la present ciutat de València, en la perròquia de Sent Nicholau, en lo carrer appellat dels Cavallers, sots directa senyoria de les dites Òrfenes, lo qual alberch afronta de una part ab alberch del magníffich en Ramon Castellar, donzell, e d’altra part ab alberch d’en Beren guer Mulet, notari, e ab dues carreres públiques. E que per lo dit alberch és tengut paguar a les dites Òrfenes cascun any a Pasqua de Resurrecció dihuyt sous. E més és tengut a les dites Òrfenes per rahó dels dits ort e casa a dret de loïsme e fadigua e altre dret emphiteòtich segons fur de València. E lo dit procurador requés de les dites coses carta pública, la qual lo dit jutge provehí ésser-li feta e liurada. Açò fon fet en València los dessús dits dia e any… VI sous.
Presents testimonis foren a les dites coses los discrets mossén Pere Miralles e mossén Johan Barba, preveres, benefficiats en la Seu de València.
Sig (signe notarial) num mei Petri Ballester, auctoritate regia notarii publici Valencie ac per totam terram et dominacionem illustrissimi domini regis Aragonum, qui predictis interfui eaque scribi feci clausique loco, die et anno prefixis.
Micer Berenguer Clavel morí ab testament rebut per en Johan Pla, notari, a XIIII de juny any M CCCC LXXXII, publiquat per lo matex notari a XVIII de juny del dit any. E feu ereu a mossén Francés Clavel, son germà.
Mossén Francés Clavell feu testament rebut per en Bernat de Asió, notari, a XXXI de juliol any Mi CCCCº LXXXIII, publiquat per lo matex notari a XXII de abrill any Mi CCCCº LXXXVIIIIº, en que fa ereu a mossén Viçent Penaroja, quavaller, e morí en Ferrara, en Hitàlia. Poseexen-ho huy sos fils de mossén Vicent.
En aprés ab carta rehebuda per Miquel Aliaga, notari, a VI de octubre any mil D XI na Elionor Penaroja e Andreu Penaroja veneren lo dit alberch al noble don Ferrando de Tore, balle general, per preu de M CCCC sous. E a XXII de nohembre dit any lo magnífich Gaspar Amat loà la venda en poder de Bernat Dassió, notari, e rebé XXII liures de luÿsme.
Poseex lo dit alberch la hereua del dit don Ferrando de la Torre, quondam batle general. Posseex la senyora dona Betriz Bovadilla. La casa és la que està en lo cantó del carreró que va a la casa de micer Gallach e l’altre cantó té lo forn del carrer dels Cavallers, la qual casa enmiscuy lo don Ferrando de Torres ab sa casa que era la Batlia e huy la Bovadilla la ha separada e la lloga per si.
A (blanc) de (blanc) mil D XXX la