Nous reptes en el tractament i la investigació del càncer . Ana Lluch . Читать онлайн. Hotlib. HOTLIB.NET

Per a mi és un immens honor poder pronunciar davant vostès el discurs d’obertura del curs 2014–2015 de la Universitat de València. Aquest honor no és sinó fruit del profund respecte i afecte que guarde a aquesta institució. Va ser en aquesta universitat pública que em vaig formar com a estudiant i vaig continuar la carrera com a metgessa i investigadora. Hi vaig assistir a magnífiques classes dels meus mestres i hi vaig poder compartir els meus coneixements amb els alumnes. Poden comprendre, doncs, la gran emoció que m’inspira l’acte d’avui i el fet de compartir amb tots vostès –catedràtics, professors, doctorats i alumnes– aquest moment.

Per aquesta raó, desitge expressar el meu agraïment més profund als qui ho han fet possible. En primer lloc, al senyor rector, professor Esteban Morcillo, per haver-me designat per pronunciar la lliçó inaugural del curs 2014-2015, i també als membres de la Facultat de Medicina, al senyor degà, professor Federico Pallardo, i a l’equip deganal de la Facultat de Medicina per haver-me proposat per fer-ho aquest curs.

La Universitat de València és un referent nacional i internacional en nombroses disciplines i els seus ensenyaments abasten tot el ventall de coneixements, tant humanístics com científics. O com dirien els nostres antecessors, «abasta tant l’art com la ciència».

Ben sovint les diverses disciplines tendeixen a delimitar-se i parcel·lar-se, tant en ciència com en art, per poder ser estudiades amb un nivell d’especialització més elevat. Tanmateix, tots els vessants del coneixement tenen en més o menys grau una mica de ciència i una mica d’art.

Aquesta és una realitat que he constatat al llarg dels anys en l’exercici de la meua professió com a metgessa oncològica. Els coneixements científics són imprescindibles per a recomanar el millor dels tractaments possibles a un o una pacient amb càncer, però la manera com li comuniquem el diagnòstic o el tractament que li administrarem, o la manera com prenem decisions en situacions atípiques, s’emmarca més dins del concepte de l’art del saber fer. Ja fa més d’un segle que Sir William Osler, considerat un dels pares de la medicina moderna, va afirmar que «la pràctica de la medicina és un art basat en una ciència».

Per això avui, amb el seu permís, dirigiré el meu discurs cap a una àrea que conec bé: la pràctica de la medicina i, en concret, el tractament del càncer. Una àrea de coneixement que, parafrasejant una vegada més Sir William Osler, té una bona dosi de ciència i molts mil·ligrams d’art.

El càncer constitueix un dels problemes de salut més greus en el món desenvolupat i el seu impacte negatiu incideix, de forma especial, en els grups humans més desafavorits. Durant els últims 20 anys hi ha hagut un progrés real en la comprensió i en el maneig del tractament del càncer. Des del començament dels anys noranta la freqüència de les morts causades per càncer ha anat disminuint a un ritme mitjà del 0,7% anual. Aquest progrés ha portat a xifres globals de curació pròximes al 60%. En tot cas, a pesar que hi ha hagut un progrés real, és clara la necessitat d’avançar cap a un objectiu final, que no pot ser altre que prevenir i guarir totes les formes de càncer.

Però el càncer, ara ho sabem, és un conjunt de malalties que es caracteritzen pel creixement incontrolat a partir d’una sola cèl·lula. Aquest creixement s’origina com a conseqüència de mutacions del material genètic, l’ADN, que

Скачать книгу