és el cas, entre d’altres, de l’Agneta esmentada el 10 d’agost i el 23 de setembre de 1918, als Dietaris editats, i els dies 1 i 6 de gener de 1918 dels nous, i més de passada alguns dies més, que no és la seva futura muller, Anna March i Olasso, sinó una Agneta Canut, anomenada Anita (o Aniteta) familiarment, com ho era, Anita, Anna March, que no li seria presentada, com a «gentilíssima pianista», i justament amb el nom d’Anita, fins el 27 de març de 1919, i que és esmentada com a Agneta el 2 de novembre, a propòsit d’un concert de piano dedicat a Chopin. Es casarien el juliol de 1921.
5.Josep Massot i Muntaner, «Joan Estelrich, entre la col·laboració i el desencís», a Els intel·lectuals mallorquins davant el franquisme, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1992, pp. 75-87.
6.Aquest dietari de l’Horta de Pollença deu haver-se d’identificar amb l’esmentat el 10 de novembre de 1949, o amb el que el degué seguir (el que ha estat ara rescatat acaba prop de dos anys abans), el gener de 1948: «La represa dels sentits m’és palesa a partir de 1945 i de les estades a l’Horta pollencina. Totes les coses tornaven a parlar-me directament…Un raig de llum, un crit d’ocell, un bri d’herba, una floreta silvestre…(¿Per què, Déu meu, a casa m’han fet fonedís el quadern de les meves anotacions? Hi ha aquí un irritant misteri que no he pogut aclarir)» (Estelrich, Dietaris, op. cit., p. 470).
7.Manuel Jorba, «Un arxiu per a unes memòries…», op. cit., p. 158.
8.Andreu Manresa, «Inèdits i perduts. L’obra embastada o projectada que Joan Estelrich no pogué publicar», a Jaume Pomar (coord.), Miscel·lània Joan Estelrich, Palma de Mallorca, El Tall editorial, 1997, p. 261 (anotació del 23 octubre 1950).
9.Nadejda Mandelstam, Contra tota esperança. Memòries, Barcelona, Quaderns Crema, 2012, p. 208.
10.Xavier Pla, Josep Pla, ficció autobiogràfica i veritat literària, Barcelona, Quaderns Crema, 1997, p. 397; veg. Manuel Jorba, «Eugeni d’Ors als primers dietaris de Joan Estelrich (1918-1920)», L’Espill, núm. 47 (tardor 2014), p. 84.
11.Biblioteca de Catalunya (BC). Fons Joan Estelrich (FJE), (Correspondència, I).
12.Joan Estelrich, «Mallorca», Anuari de Catalunya […] 1917. Dirigit per A. Rovira i Virgili, Barcelona, Editorial Mentora, 1918, pp. 201-213. L’article és datat el gener de 1918, però l’Anuari aparegué a finals d’any, segons una anotació del dietari: «Ha sortit a la fi l’Anuari de Catalunya en el qual hi ha un llarg article meu» (31 desembre 1918 i 1 i 2 de gener de 1919).
13.Francesc Riera i Montserrat, «Tres cartes de Joan Estelrich a Bartomeu Forteza», a Jaume Pomar, Miscel·lània Joan Estelrich, pp. 215-221, i Antoni Pizà, «“Gent de forca i de presó”. Jueus i xuetes als Dietaris de Joan Estelrich», L’Avenç, 405 (octubre 2014), pp. 58-61.
14.Carta de 20 de maig de 1920 a Plàcid Vidal (BC, FJE, Correspondència, I).
15.Joan Estelrich, Per la valoració internacional de Catalunya, Barcelona, Editorial Catalana, 1920, pp. 29-30. Era el text d’una conferència feta a Valls el 14 de març de 1920, «sobre la propaganda de Catalunya a l’estranger i manera de realitzar-la dins els nuclis intel·lectuals, [que], modèstia a part, me sembla que podrà ésser profitosa als catalans d’Amèrica en llur actuació» (carta del 13 de març de 1920 a Joan Ventosa i Calvell; BC, FJE, Correspondència, I).
16.«Diu en Folguera: sóc cast perquè sóc orgullós. Més just seria: sóc cast perquè sóc impotent» (16 abril 1918).
17.Estelrich, Dietaris, op. cit., p. 70.
18.Id., p. 71.
19.Per a Estelrich, Riba era un «demonió», la presència o el record del qual l’«angunia i desespera» i el torna «covard i pessimista» (17 setembre 1918) (id., pp. 78 i 103); és «l’homúnculus» (29 novembre 1918), que intrigaria «contra mi prop d’En Cambó» (5 juny 1936) i que «s’ha aprofitat de la situació per a actuar com a director de la Bernat Metge i continuar desacreditant-me» (19 octubre 1936) (id., pp. 164 i 331). Riba «explica que Estelrich és buit, té personalitat però poca; vivia maritalment amb Paulina Pi de la Serra, a París; i a Tànger dirigeix España subvencionat per l’Estat» (Glòria Soler (ed.). Diari d’un funàmbul. Les llibretes d’Alexandre Cirici Pellicer, Barcelona, Editorial Comanegra, 2014, p. 210; apunt de «dilluns, 15 setembre 1952»).
20.A proposta d’Estelrich mateix a Gustau Gili (16 febrer 1918). En una carta del 7 de març de 1918, Poal informa Estelrich de les gestions fetes davant Gustau Gili i de la resolució d’encomanar la secretaria a Eladi Homs (BC, FJE, Correspondència, I).
21.Estelrich, Dietaris, op. cit., p. 129; veg. també p. 68.
22.Estelrich, Dietaris, op. cit., p. 85.
23.Estelrich volgué implicar-lo en la Fundació Bernat Metge i, en carta del 29 de març de 1922, li proposava traduir obra de Properci, Fedre, Persi, Juvenal o Marcial. No arribà a traduir cap autor, malgrat que s’havia decantat pel darrer, perquè, en carta de 8 de juny, Estelrich li pregunta: «I el Marcial?». Carner preveia acabar el primer volum el mes de febrer de 1923, segons carta de 17 de desembre; el 20 de juny de 1923 li confessava que «els treballs» que passa «amb la traducció de Marcial són grans»; més endavant li comunica que es proposa de fer-li les primeres trameses el gener de 1924; la darrera referència que em consta és de setembre de 1924: «Tinc molt avançat el 1r volum del Marcial» (Josep Carner, Epistolari, vol. 6. A cura d’Albert Manent i Jaume Medina, Barcelona, Curial, 2009, p. 1).
24.Jorba, «Eugeni d’Ors…», op. cit., p. 86.
25.Carta de Gustau Gili a Joan Estelrich, de 12 abril 1918 (BC, FJE, Correspondència, I).
26.Jorba, «Eugeni d’Ors…», op. cit., pp. 86-87.
27.«Cada vegada que escolt un parlament d’en Cambó millor em sembla. És l’únic dels oradors polítics que conec que parla, sense retòrica, el llenguatge de la realitat. Avui ha feta gala de justesa i subtilitat en els conceptes. El mal que tenen oradors