a Carolina del Sud, Arnold Taylor (Thomas Cooper Library, de la University of South Carolina, a Columbia);
– a Carolina del Nord, David Tully (North Carolina State University Libraries, a Raleigh); Kenny Jones i Elizabeth –Libby– Chenault (respectivament, School of Information & Library Science, SILS, i Global Resources and Area Studies de la University of North Carolina at Chapel Hill) i Hannah Rozear (William R. Perkins Library, a la Duke University de Durham);
– a Virgínia, Lisa Wehrmann i Sarah Huggins (Library of Virginia, a Richmond);
– a Pennsylvania, Berthalicia R. Harvey, Susan B. White, Tsering W. Sawa, Bobray Bordelon i Louise F. Deis (Princeton University Library); Ancil George (Van Pelt Library, University of Pennsylavania, a Filadèlfia); Clare Whiters (University of Pittsburgh Library Sistem, a Pittsburgh); Barbara Coopey, Shane David Burris i William Brockman (Pennsylvania State University Libraries, a State College); Marianne Hansen (Bryn Mawr College Library, a Bryn Mawr) i Michael p. Miller (American Philosophical Society Library, a Filadèlfia);
– a Nova York, Jeremiah Trinidad-Christensen, Junko Stuveras i Fadi Dagher (Columbia University Libraries, a la ciutat de Nova York –NYC–); Nancy Alzo (SUNY Postdam College · Crumb & Crane Libraries, a The State University of New York at Potsdam) i Kate Cordes, Nancy Kandoian i Artis Q. Wright (Lionel Pincus and Princess Firyal Map Division, New York Public Library, a NYC);
– a Vermont, William D. Gill (Bailey/Howe Library, a la University of Vermont, a Burlington);
– a Maine, Patrick Layne (Bangor Public Library) i Robert Spencer (Osher Map Library de la University of Southern Maine, a Portland);
– a Massachusetts, Odile Harter (Harvard College Library, a la Harvard University, a Cambridge), Lorrie A. McAllister (MIT Libraries · Massachusetts Institute of Technology, a Cambridge); Henry Steele i Chris Stauber (University Library de la Tufts University, a Medford); Dunstan McNutt (Robert Frost Library, a l’Amherst College, a Amherst) i Patricia Feely (Social Sciences and Government Information Department, Boston Public Library);
– a Connecticut, Mary Hughes, Brian Kiss, Christopher Fiorillo, Alan Solomon i Lucille Houde (Yale University Library, a New Haven);
– i a Washington DC, Laura Lalime-Mowry (Law Library, al Law Research Center del World Bank); Megan Sumner i Sue Borlo (Joint Bank-Fund Library, és a dir, la biblioteca conjunta del World Bank i de l’International Monetary Fund); Deborah Brown (Dumbarton Oaks Research Library de la Harvard University); Michael Scott (Lauinger Library, a la Georgetown University) i Cynthia Smith, Edward Redmond, Mike Klein i Anthony Paez Mullan (Library of Congress).
Last but not least, he d’agrair la professionalitat de Daniel Rubio, treballador al MuVIM i la persona que més mapes ha dipositat a les meues mans; igualment he d’esmentar Josep Miquel Bisbal i Marc Brell, amatents propietaris d’un negoci on Josep Vicent Boira i jo elucubràvem, prop de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València, amb la conversió en llibre de les reflexions que segueixen; i, quasi per últim, he de traure a col·lació els noms dels membres del jurat del Premi Joan Coromines 2013 d’investigació filològica, històrica o cultural, patrocinat per la Societat Coral «El Micalet» de la ciutat de València: Josep Ferrer i Costa (Fundació Pere Coromines), Ferran Carbó (Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana), Gustau Muñoz (Publicacions de la Universitat de València) i Josep Guia (Junta Directiva de la Societat Coral «El Micalet»); al veredicte d’aquestes quatre persones, així com al bon fer de l’equip de treball de Publicacions de la Universitat de València, dec que aquest volum arribe a les prestatgeries.
INTRODUCCIÓ La cartografia dels pobles
Quan hom parla de pobles,
immediatament desitja situar-los en el mapa.
Mikael Bodlore-Penlaez (2010)
...l’activitat pròpia dels cartògrafs o mapistes,
això és, la interpretació selectiva, abstracta i simbòlica
de paisatges i distribucions geogràfiques.
PAU ALEGRE (2010: xvii)
Si quiere realmente convencer y arrastrar,
todo gran proyecto, visión o esbozo de futuro
es también espacial.
KARL SCHLÖGEL (2007: 90)
I. ELS MAPES ETNICOLINGÜÍSTICS
La paraula grega ethnos ha tingut com una de les seues accepcions la de poble o nació;1 la cartografia etnicolingüística seria, doncs, aquella que representaria els pobles i les seues fronteres en funció –majoritàriament– de les divisions en el terreny idiomàtic: «[...] those [mapes] showing ethnic structure based on language» (Wilkinson, s/d [1957]: 548a). En llengua anglesa, els mapes etnicolingüístics dedicats a tot Europa han pogut arribar a batejar-se amb fórmules com ara «Peoples of Europe based chiefly on language» (potser la nomenclatura més precisa de totes les existents), però aquests mapes són coneguts molt generalment com de pobles i llengües («Völker- und Sprachenkarten» en alemany) o amb l’apel·latiu d’etnogràfics.2
Independentment de les opcions onomàstiques ressenyades, i d’altres de possibles i utilitzades en el passat o en el present, s’hauria de recordar que «Inherent in the production of many of these maps is the presumption that the ethnic groups so identified have a right to a separate or independent cultural and political identity» (Wallis i Robinson, 1987: 105).
Per altra part s’ha de recordar que les fronteres de les llengües europees –tal com es van dibuixar entre l’alta edat mitjana i la fi de l’edat moderna, i tal com van ser sancionades pels filòlegs dels segles xix i xx– han sigut vistes en moltíssimes ocasions com les veritables fronteres nacionals, o de les nacionalitats que haurien de prendre carta de naturalesa, asseveració que ha constituït un argument ben difós del nacionalisme idealista, herderià, organicista, essencialista, o de tipus alemany, doctrina política originalment teoritzada per filòsofs alemanys com Johann Gottfried von Herder (1744-1803) i Johann Gottlieb Fichte (1762-1814), i assumida immediatament per generacions romàntiques de pensadors, activistes i governants.
El segon dels intel·lectuals esmentats, Fichte, va ser autor d’un llibre molt influent en el primer nacionalisme alemany: els Reden an die deutsche Nation, els catorze Discursos a la nació alemanya que, publicats el 1808, recollien sengles conferències impartides a Berlín l’any anterior. Però a l’hora d’aportar algun text dels conreadors d’aquest ideari he volgut exemplificar-lo en el geògraf vènet Adriano Balbi (1782-1848), autor d’un escrit recollit en el «Discours préliminaire» de l’Atlas ethnographique du globe, obra publicada en iniciar-se el segon quart del segle xix i que no incorpora cap mapa, sinó tableaux (quadres):
La langue est le véritable trait caractéristique qui distingue une nation d’une autre; quelquefois même elle en est le seul, puisque toutes les autres différences produites par la diversité de race, de gouvernement, des usages, des mœurs, de la religion et de la culture, ou n’existent pas ou bien offrent des nuances presque imperceptibles. Quelle différence essentielle présentent maintenant entr’elles les principales nations de l’Europe, si ce n’est celle de la langue? (Balbi, 1826: xviii).3
L’elecció d’un escrit com l’anterior, tan insistent en el protagonisme de l’idioma en la identificació de la nació, però degut a un autor itàlic i no a mans germàniques, no és innocent en absolut; amb aquesta tria –a més de fer els honors al país de concepció i de publicació de l’atles a què